Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Alton Glenn Miller 1r març 1904 Clarinda (Iowa) |
Desaparició | 15 desembre 1944 , canal de la Mànega |
Mort | 15 desembre 1944 (40 anys) canal de la Mànega |
Causa de mort | mort accidental, accident aeri |
Formació | Universitat de Colorado a Boulder |
Activitat | |
Ocupació | músic de jazz, director d'orquestra, aviador, arranjador musical, líder de banda, compositor, artista d'estudi |
Activitat | 1923 - 1944 |
Membre de | |
Gènere | Jazz, swing, big band i blues |
Instrument | Trombó |
Segell discogràfic | Bluebird RCA Records |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Helen Dorothy Burger Miller |
Pares | Lewis Elmer Miller i Mattie Lou Cavender |
Premis | |
Lloc web | glennmiller.org |
|
Alton Glenn Miller (1 de març de 1904 - desaparegut el 15 de desembre de 1944) [1][2][3] va ser un trombonista, arranjador, compositor i cap de banda estatunidenc de big-bands en l'era del swing. Va ser l'artista discogràfic més venut del 1939 al 1942, dirigint una de les grans bandes més conegudes. Els enregistraments de Miller inclouen "In the Mood", "Moonlight Serenade", "Pennsylvania 6-5000", "Chattanooga Choo Choo", "A String of Pearls", "At Last", "(I've Got a Gal In) Kalamazoo", "American Patrol", "Tuxedo Junction", "Elmer's Tune", "Little Brown Jug" i "Anvil Chorus".[4] En només quatre anys Glenn Miller va aconseguir 16 discos número u i 69 al top 10s, més que Elvis Presley (38 top 10s) i The Beatles (33 top 10s) van fer-ho a la seva carrera[5][6][7]
El 1942, Miller es va oferir voluntari per unir-se a l'exèrcit dels EUA per entretenir les tropes durant la Segona Guerra Mundial, acabant amb les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units. El 15 de desembre de 1944, mentre volava a París, l'avió de Miller van desaparèixer amb mal temps sobre el Canal de la Mànega. Se li va concedir a títol pòstum la medalla de l'Estrella de Bronze.